La forma de les coses

Quan l'art i la vida caminen arran de precipici. Som, sense saber-ho, davant del Pigmalió modern. I, si en Shaw no es qüestionava la "bondat" del "cisell" del professor Higgins, el text de Labute introdueix nous matisos, diguem-ne morals. El focus passa de l'artista com a "déu creador" a l'artista com a "motor del canvi", diferència subtil, ja que aquí també s'il·lumina ara la "matèria de l'experiment", la qual passa a ser un element actiu en el procés de transformació. Hi ha límits per a l'art? Si tot és una experiència personal i subjectiva, on són els espais comuns on ens puguem trobar? Hi ha llenguatges i codis compartits que ens permetin comunicar-nos amb claredat i sense malentesos? Un munt de preguntes i és a l'espectador a qui correspon de respondre-se-les. Excel·lent interpretació per a un text intel·ligent que ens proposa un munt de reflexions. Absolutament recomanable!.

Un excelente tema pero no llega a emocionar. Nos lo pasamos bien, la obra era interesante, especialmente por la sorpresa final pero había algo que no acababa de funcionar. La obra va sobre la falta de escrúpulos y vacío en el arte, pero también en la vida que es muchas veces superficial y en la que se estableces unas relaciones humanas muy endebles. El tema es muy interesante y con muchos matices. Sin embargo, lo esteriotipado de los personajes hace que la obra en sí acabe adolesciendo de cierta falta de riesgo, de emoción y punto de vacuidad. Los actores y la escenografía están muy bien. Y vale la pena ir a verla, aunque sin esperar una obra maestra.

Un vespre distret i molt divertit. Vaig nar al teatre amb una amiga, havia sigut el seu aniversari i li vaig regalar d'anar juntes al teatre. La obra em va semblar molt divertida, molt lograda, senzillament genial. Els actors i actrius ho fan molt bé, donen un to sovint cínic a les converses, la qual cosa fa que encara et tinguin més pendent. És sorprenent en sí tota la obra...no és la típica obra q et pots imaginar quan llegeixes l'argument...ANEU-LA A VEURE!!!. El to cinic de la obra i la part divertida. És imprevisible.

Em va agradar tot. Potser la´darrera part de la obra és una mica lenta.

És una realitat que no es pot obviar. Senzillament, M'HA ENCANTAT. L'argument, la temàtica, els diàlegs....fantàstics...i reflecteix diferents situacions emocionals que no són lluny de la realitat, ans al contrari. Quantes vegades no t'has sentit enganyat i/o manipulat?...quina és la personalitat d'un manipulador?...i la de la presa?... Moltes qüestions que queden a l'aire perquè el propi espectador les respongui. El meu desig: que no haguéssim de viure ni presenciar aquesta realitat en la nostra societat. malgrat tot, continuo creient en la capacitat humanitzadora dels humans.

Una tragicomedia en tota regla!. una historia sobre la vanitat, la manipulació, ... Una tragèdia on cada petita acció ocorreguda sobre l?escena es suma a la carrega argumentativa, la qual es veu esquitxada per frescs tocs còmics arribant al patetisme i a la tipificació.En el moment de l?exposició doctoral, aquesta càrrega, explota inundant la sala d?un patetisme enganxós, morbós i pervers. una tragicomedia en tota regla! cal no oblidar el debat final sobre que és l'art, que es una parella, i la frustració davant la mentida.

Excepcional obra. Es la segunda vez que la veo y, a pesar de conocer el final, disfrute nuevamente con la interpretación de los actores y sobretodo el fantástico guión de esta obra. El resto de amigos, que asistían por primera vez, salieron totalmente impactados por la obra. Habrá que hacer un seguimiento especial a Neil Labute por su atrevimiento para hacer teatro !!. El guión.

Porque transgiversamos las cosas ??.

Confirmó las expectativas. Fui a ver el espectáculo con unas expectativas muy altas y no hubo decepción. Las interpretaciones son correctas, la historia tiene ritmo (que no es trepidante), las canciones están muy bien seleccionadas, y el mensaje te lleva a reflexionar, lo que quizá hace que los aplausos finales no sean todo lo duraderos que cabría. En definitiva, ARTE. LA OBRA EN SU CONJUNTO.

Como excepción la ubicación de las butacas demasiado escoradas.

Molt original i divertida!. Aquesta obra és molt original i molt divertida. Fins al final no enténs molt bé el que està passant però quan t'adones del que ha passat rius una bona estona. Els actors genials! Tots fan un gran paper i són super creibles. T'identifiques amb la situació i reconeixes algun amic amb cadascun dels personatges. Molt recomanable! us ho passareu bé!.

La verdad es que me sorprendió, no esperaba que la historia diera para tanto. Durante la obra todo apuntaba a un típico final amoroso, pero al final la historia da un giro inesperado. Muy buena, para aquellos que quieran reir y a la vez reflexionar una poco sobre la "forma de las cosas" de la vida. La buena interpretación del protagonista.

En algun momento se escaba alguna cosilla de lo que decian, no se escuchaba bien.

La polémica está servida. Genial. Una historia escenificada con gran calidad y con un final impecable. Estoy segura de que, tras los aplausos, entre el público no había una opinión unitaria sobre lo que acababan de ver, porque la base de la historia es en sí un duelo moral. Polémico final. Fantástico final. El fondo de la historia que se escenifica.

Que parte del público creyera que se trataba de una comedia.